Browse Source

esborr el paquet qrcode de local. Ara la meva distribució de LaTeX la inclou com a paquet del sistema, pos les solucions després de cada capítol #8

master
Xavier B. 1 month ago
parent
commit
594352e6f6
10 changed files with 191 additions and 6741 deletions
  1. +77
    -0
      04-algebra-lineal.tex
  2. +112
    -4
      05-geometria.tex
  3. +0
    -186
      10-solucions.tex
  4. +1
    -1
      Makefile
  5. BIN
      apunts.pdf
  6. +1
    -4
      apunts.tex
  7. +0
    -3466
      paquets/qrcode/qrcode.dtx
  8. +0
    -57
      paquets/qrcode/qrcode.ins
  9. BIN
      paquets/qrcode/qrcode.pdf
  10. +0
    -3023
      paquets/qrcode/qrcode.sty

+ 77
- 0
04-algebra-lineal.tex View File

@ -603,6 +603,22 @@ a+2 & a & a+1 %
i digueu quan el determinant val 0.
\end{exercise}
\newpage
\section*{Solucions}
\begin{itemize}
\item[\ref{exercici:det-1}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $13$, \item $73$ \item $-12$ \item $18$ \item $-256$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exercici:det-6}] Aplicant la regla de Sarrus, obtenim que el determinant val $x-x^3 = x (1-x^2)$. Per tant, el determinant val zero si, i només si, $x=0$ o bé $x= \pm 1$.
\item[\ref{exercici:det-8}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $x^3+1$. Per tant, $x^3 +1 = 0$ si, i només si $x = \sqrt[3]{-1} = -1$.
\item[\ref{exercici:det-10}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $3a+1$.
\item[\ref{exercici:det-11}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $-3a^2 + 2a + 5$. Resolent l'equació corresponent, $-3a^2 + 2a + 5 = 1$, tenim que el determinant val 0 si, i només si, $a=-1$ o $a=5/3$ (aplicant la fórmula de segon grau - vegeu \autoref{annex:equacions-segon-grau})
\end{itemize}
\chapter{Matrius}
@ -2292,6 +2308,46 @@ b+c & a+c & a+b%
\end{equation*}
\end{exercise}
\newpage
\section*{Solucions}
\begin{itemize}
\item[\ref{exercici:matrius-1}] Tenim que $AB=\left(
\begin{array}{rr}
-2 & -3 \\
-6 & 1 \\
8 & 4%
\end{array}%
\right)$ en canvi $BA$ no es pot fer
\item[\ref{exercici:matrius-2}] $\left(
\begin{array}{ccc}
33 & -12 & -15\\
-12 & 12 & -9\\
-15 & -9 & 29%
\end{array}%
\right)$
\item[\ref{exercici:matrius-8}] $m=-1$ i $n=0$
\item[\ref{exercici:matrius-3}] $X=\left(
\begin{array}{rr}
-4 & -5 \\
7 & 14%
\end{array}%
\right)$ i $Y=\left(
\begin{array}{rr}
-3 & -5 \\
4 & 8%
\end{array}%
\right)$
\item[\ref{exercici:matrius-15-parametre}] Les matrius són singulars per \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\alpha=-1$ i $\alpha=-4$, \item $a = \pm\sqrt{3}$, \item $a=-3$, \item $\alpha =-1/3$ i $\alpha=2$, \item $a=0$, \item sempre, \item $m=0$, \item $a=0$ i $a=1$, \item mai, \item $a=0$ i $a=\pm 1$, \item $k=0$, \item $a=1$ i $a=2$, \item $a=1$ i $a=\pm \sqrt{2}$, \item $a=2$ i $a=\pm \sqrt{2}$, \item $a=0$, \item $k=\pm 1$ \end{enumerate*}
\end{itemize}
\chapter{Sistemes d'equacions lineals}
@ -3638,3 +3694,24 @@ obté uns interessos de 1050 € i el segon de 950 €%
\begin{exercise}\label{xisco:exer4.24}La suma de les tres xifres d'un nombre és 7. La xifra de les centenes és igual a la suma de la xifra de les desenes més el doble de la xifra de les unitats. D'altra banda, si s'inverteix l'ordre de la xifres, el nombre original disminueix en 297 unitats. Calculeu les xifres del nombre inicial
\end{exercise}
\newpage
\section*{Solucions}
\begin{itemize}
\item[\ref{alicia-espuig-sistemes-0}]\begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $(0,1,1)$ \item $(1,2,-1)$ \item $(5,1,0)$ \item $(1/2, -1/4, 1)$ \item compatible indeterminat $(\lambda/2, 3\lambda/2, \lambda)$, amb $\lambda \in \mathbb{R}$ \item incompatible
\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-1}] $80$ cotxes blancs, $48$ cotxes negres i $12$ cotxes vermells
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-2}]En Pere té $60$ €, en Joan en té $40$ i n'Àngel, $100$.
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-3}] Un pastisset de moniato costa $2,5$ €, el de nata, $3,25$ € i el de xocolata, $1,75$ €.
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-4}] Hi ha 3 pomes, 4 peres i 5 plàtans.
\item[\ref{xisco:exer4.21}] Inverteixen 5.000€, 5.000 € i 10.000€.
\end{itemize}

+ 112
- 4
05-geometria.tex View File

@ -1435,10 +1435,6 @@ y & = -1 + 10 \lambda
\end{enumerate}
\end{exercise}
\chapter{Geometria de l'espai}
\section{Sistema de coordenades espacials}
@ -4018,4 +4014,116 @@ on $\overrightarrow{d_{r}}$ és el vector director de la recta i $\overrightarro
\end{enumerate}
\newpage
\section*{Solucions}
\begin{itemize}
\item[\ref{exer:geom:antic-215}] $\vec{a}$, $\vec{c}$ i $\vec{d}$ són paral·lels.
\item[\ref{exer:geom:antic-216}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $4$, \item El mòdul de $\vec{a}$ és $\sqrt{14}$ i el mòdul de $\vec{b}$ és $\sqrt{5}$, \item l'angle que formen és, aproximadament, de $61,43\degree$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-217}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $m = -2$, \item $m=\frac{2}{5}$\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-218}] $\cos^{-1} \frac{1}{\sqrt{280}} \sim 86,57\degree$
\item[\ref{exer:geom:antic-219}] $m = \frac{5}{3}$
\item[\ref{exer:geom:antic-220}] $\sqrt{54}$
\item[\ref{exer:geom:antic-221}] $\frac{1}{\sqrt{91}} \overrightarrow{(-3, -1, 9)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-222}] $\overrightarrow{(-2,-2,4)}$ o $\overrightarrow{(2,2,-4)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-223}] $\left[ \overrightarrow{u},\overrightarrow{v},\overrightarrow{w}\right] = -6$
\item[\ref{exer:geom:antic-224}] $\left\vert \left[ \overrightarrow{u},\overrightarrow{v},\overrightarrow{w}\right] \right\vert = \lvert -6 \rvert = 6$
\item[\ref{exer:geom:antic-225}] $m = -4$
\item[\ref{exer:geom:antic-226}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $1/\sqrt{24} \overrightarrow{(-2,2,-4)}$, \item $\overrightarrow{\left(-12/\sqrt{24}, 12/\sqrt{24}, -24/\sqrt{24}\right)}$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-227}] $\overrightarrow{(2,-1,1)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-228}] $\overrightarrow{(95/30, 57/45, -57/30)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-229}] No estan alineats
\item[\ref{exer:geom:antic-230}] El punt és $A' = (4, -5, 4)$
\item[\ref{exer:geom:antic-231}] $a = -1$ i $b= \frac{-5}{2}$
\item[\ref{exer:geom:antic-232}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item vector \item punt al pla (és una intersecció de dues rectes) i recta a l'espai (és la intersecció de dos plans a l'espai) \item recta en forma paramètrica a l'espai \item punt a l'espai \item recta al pla i pla a l'espai \item pla a l'espai en forma paramètrica \item punt al pla \item recta a l'espai en forma contínua. \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-233}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Forma vectorial $r \equiv (-3,2,1) + \lambda \overrightarrow{(-2,1,-1)}$, \item Forma paramètrica $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x=-3-2\lambda \\
y=2+\lambda \\
z=1-\lambda%
\end{array}%
\right.$ \item Forma contínua $r \equiv \frac{x+3}{-2} = \frac{y-2}{1} = \frac{z-1}{-1}$, \item Forma implícita $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x+2y-1 = 0 \\
-y -z + 3 = 0%
\end{array}%
\right.$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-234}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Forma vectorial $r \equiv (-4,2,5) + \lambda \overrightarrow{(0,0,1)}$, \item Forma paramètrica $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x=-4 \\
y=2 \\
z=5+\lambda%
\end{array}%
\right.$ \item Forma contínua $r \equiv \frac{x+4}{0} = \frac{y-2}{0} = \frac{z-5}{1}$, \item Forma implícita $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x+4 = 0 \\
y-2 = 0%
\end{array}%
\right.$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-235}] No estan en el mateix pla.
\item[\ref{exer:geom:antic-236}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item S'encreuen, \item s'encreuen, \item s'encreuen, \item coincidents \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-237}] Es tallen
\item[\ref{exer:geom:antic-238}] $m=12$ i $n = -3$
\item[\ref{exer:geom:antic-239}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\pi \colon 5x -3y +4z -23 = 0$, \item $2x -y +3z +1 = 0$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:mat-especiales-1}]\begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\pi \equiv 13x -y -3z -16 = 0$, \item $\pi \equiv 3x -2y +5z -14 =0$\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-240}] Per ser paral·lels $m = 6$ i $n = \frac{1}{3}$. No són coincidents.
\item[\ref{exer:geom:antic-241}] $\pi \colon 2x -y +z -5 =0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-242}] L'equació del pla que les conté és $2x +16y-20z +38 = 0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-243}] $a=-2$; el pla que les conté és $\pi \colon x-y-2z -2 = 0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-244}] $r$ és paral·lela a $\pi$.
\item[\ref{exer:geom:antic-245}] $4x +7y +z -27 =0$
\item[\ref{exer:geom:antic-246}] $x+14y+11z +12 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-247}] $m=-1$; $\pi \colon -x +4y -3z +2=0$
\item[\ref{exer:geom:antic-248}] $-5x -3y +z +12 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-249}] $11x -4y +5z -1 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-250}] Secants.
\item[\ref{exer:geom:antic-251}] Si $a \neq -1$ o $a \neq 2$, llavors són secants. Si $a=-1$, llavors són paral·lels. Si $a=2$, llavors $r$ està continguda a $\pi$.
\item[\ref{exer:geom:antic-252}] S'encreuen. L'angle que formen és, aproximadament, $54,74 \degree$
\item[\ref{exer:geom:antic-253}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Aproximadament $41,81\degree$ \item $0$ \item $60\degree$ \end{enumerate*}
\end{itemize}

+ 0
- 186
10-solucions.tex View File

@ -1,186 +0,0 @@
\chapter{Solucions}
\section{Àlgebra lineal}
\subsection{Determinants}
\begin{itemize}
\item[\ref{exercici:det-1}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $13$, \item $73$ \item $-12$ \item $18$ \item $-256$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exercici:det-6}] Aplicant la regla de Sarrus, obtenim que el determinant val $x-x^3 = x (1-x^2)$. Per tant, el determinant val zero si, i només si, $x=0$ o bé $x= \pm 1$.
\item[\ref{exercici:det-8}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $x^3+1$. Per tant, $x^3 +1 = 0$ si, i només si $x = \sqrt[3]{-1} = -1$.
\item[\ref{exercici:det-10}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $3a+1$.
\item[\ref{exercici:det-11}] Aplicant la regla de Sarrus, tenim que el determinant val $-3a^2 + 2a + 5$. Resolent l'equació corresponent, $-3a^2 + 2a + 5 = 1$, tenim que el determinant val 0 si, i només si, $a=-1$ o $a=5/3$ (aplicant la fórmula de segon grau - vegeu \autoref{annex:equacions-segon-grau})
\end{itemize}
\subsection{Matrius}
\begin{itemize}
\item[\ref{exercici:matrius-1}] Tenim que $AB=\left(
\begin{array}{rr}
-2 & -3 \\
-6 & 1 \\
8 & 4%
\end{array}%
\right)$ en canvi $BA$ no es pot fer
\item[\ref{exercici:matrius-2}] $\left(
\begin{array}{ccc}
33 & -12 & -15\\
-12 & 12 & -9\\
-15 & -9 & 29%
\end{array}%
\right)$
\item[\ref{exercici:matrius-8}] $m=-1$ i $n=0$
\item[\ref{exercici:matrius-3}] $X=\left(
\begin{array}{rr}
-4 & -5 \\
7 & 14%
\end{array}%
\right)$ i $Y=\left(
\begin{array}{rr}
-3 & -5 \\
4 & 8%
\end{array}%
\right)$
\item[\ref{exercici:matrius-15-parametre}] Les matrius són singulars per \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\alpha=-1$ i $\alpha=-4$, \item $a = \pm\sqrt{3}$, \item $a=-3$, \item $\alpha =-1/3$ i $\alpha=2$, \item $a=0$, \item sempre, \item $m=0$, \item $a=0$ i $a=1$, \item mai, \item $a=0$ i $a=\pm 1$, \item $k=0$, \item $a=1$ i $a=2$, \item $a=1$ i $a=\pm \sqrt{2}$, \item $a=2$ i $a=\pm \sqrt{2}$, \item $a=0$, \item $k=\pm 1$ \end{enumerate*}
\end{itemize}
\subsection{Sistemes d'equacions}
\begin{itemize}
\item[\ref{alicia-espuig-sistemes-0}]\begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $(0,1,1)$ \item $(1,2,-1)$ \item $(5,1,0)$ \item $(1/2, -1/4, 1)$ \item compatible indeterminat $(\lambda/2, 3\lambda/2, \lambda)$, amb $\lambda \in \mathbb{R}$ \item incompatible
\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-1}] $80$ cotxes blancs, $48$ cotxes negres i $12$ cotxes vermells
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-2}]En Pere té $60$ €, en Joan en té $40$ i n'Àngel, $100$.
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-3}] Un pastisset de moniato costa $2,5$ €, el de nata, $3,25$ € i el de xocolata, $1,75$ €.
\item[\ref{exer:espuig-sistemes-4}] Hi ha 3 pomes, 4 peres i 5 plàtans.
\item[\ref{xisco:exer4.21}] Inverteixen 5.000€, 5.000 € i 10.000€.
\end{itemize}
\section{Geometria}
\begin{itemize}
\item[\ref{exer:geom:antic-215}] $\vec{a}$, $\vec{c}$ i $\vec{d}$ són paral·lels.
\item[\ref{exer:geom:antic-216}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $4$, \item El mòdul de $\vec{a}$ és $\sqrt{14}$ i el mòdul de $\vec{b}$ és $\sqrt{5}$, \item l'angle que formen és, aproximadament, de $61,43\degree$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-217}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $m = -2$, \item $m=\frac{2}{5}$\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-218}] $\cos^{-1} \frac{1}{\sqrt{280}} \sim 86,57\degree$
\item[\ref{exer:geom:antic-219}] $m = \frac{5}{3}$
\item[\ref{exer:geom:antic-220}] $\sqrt{54}$
\item[\ref{exer:geom:antic-221}] $\frac{1}{\sqrt{91}} \overrightarrow{(-3, -1, 9)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-222}] $\overrightarrow{(-2,-2,4)}$ o $\overrightarrow{(2,2,-4)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-223}] $\left[ \overrightarrow{u},\overrightarrow{v},\overrightarrow{w}\right] = -6$
\item[\ref{exer:geom:antic-224}] $\left\vert \left[ \overrightarrow{u},\overrightarrow{v},\overrightarrow{w}\right] \right\vert = \lvert -6 \rvert = 6$
\item[\ref{exer:geom:antic-225}] $m = -4$
\item[\ref{exer:geom:antic-226}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $1/\sqrt{24} \overrightarrow{(-2,2,-4)}$, \item $\overrightarrow{\left(-12/\sqrt{24}, 12/\sqrt{24}, -24/\sqrt{24}\right)}$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-227}] $\overrightarrow{(2,-1,1)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-228}] $\overrightarrow{(95/30, 57/45, -57/30)}$
\item[\ref{exer:geom:antic-229}] No estan alineats
\item[\ref{exer:geom:antic-230}] El punt és $A' = (4, -5, 4)$
\item[\ref{exer:geom:antic-231}] $a = -1$ i $b= \frac{-5}{2}$
\item[\ref{exer:geom:antic-232}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item vector \item punt al pla (és una intersecció de dues rectes) i recta a l'espai (és la intersecció de dos plans a l'espai) \item recta en forma paramètrica a l'espai \item punt a l'espai \item recta al pla i pla a l'espai \item pla a l'espai en forma paramètrica \item punt al pla \item recta a l'espai en forma contínua. \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-233}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Forma vectorial $r \equiv (-3,2,1) + \lambda \overrightarrow{(-2,1,-1)}$, \item Forma paramètrica $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x=-3-2\lambda \\
y=2+\lambda \\
z=1-\lambda%
\end{array}%
\right.$ \item Forma contínua $r \equiv \frac{x+3}{-2} = \frac{y-2}{1} = \frac{z-1}{-1}$, \item Forma implícita $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x+2y-1 = 0 \\
-y -z + 3 = 0%
\end{array}%
\right.$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-234}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Forma vectorial $r \equiv (-4,2,5) + \lambda \overrightarrow{(0,0,1)}$, \item Forma paramètrica $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x=-4 \\
y=2 \\
z=5+\lambda%
\end{array}%
\right.$ \item Forma contínua $r \equiv \frac{x+4}{0} = \frac{y-2}{0} = \frac{z-5}{1}$, \item Forma implícita $r \equiv \left\{
\begin{array}{l}
x+4 = 0 \\
y-2 = 0%
\end{array}%
\right.$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-235}] No estan en el mateix pla.
\item[\ref{exer:geom:antic-236}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item S'encreuen, \item s'encreuen, \item s'encreuen, \item coincidents \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-237}] Es tallen
\item[\ref{exer:geom:antic-238}] $m=12$ i $n = -3$
\item[\ref{exer:geom:antic-239}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\pi \colon 5x -3y +4z -23 = 0$, \item $2x -y +3z +1 = 0$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:mat-especiales-1}]\begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item $\pi \equiv 13x -y -3z -16 = 0$, \item $\pi \equiv 3x -2y +5z -14 =0$\end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-240}] Per ser paral·lels $m = 6$ i $n = \frac{1}{3}$. No són coincidents.
\item[\ref{exer:geom:antic-241}] $\pi \colon 2x -y +z -5 =0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-242}] L'equació del pla que les conté és $2x +16y-20z +38 = 0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-243}] $a=-2$; el pla que les conté és $\pi \colon x-y-2z -2 = 0$.
\item[\ref{exer:geom:antic-244}] $r$ és paral·lela a $\pi$.
\item[\ref{exer:geom:antic-245}] $4x +7y +z -27 =0$
\item[\ref{exer:geom:antic-246}] $x+14y+11z +12 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-247}] $m=-1$; $\pi \colon -x +4y -3z +2=0$
\item[\ref{exer:geom:antic-248}] $-5x -3y +z +12 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-249}] $11x -4y +5z -1 = 0$
\item[\ref{exer:geom:antic-250}] Secants.
\item[\ref{exer:geom:antic-251}] Si $a \neq -1$ o $a \neq 2$, llavors són secants. Si $a=-1$, llavors són paral·lels. Si $a=2$, llavors $r$ està continguda a $\pi$.
\item[\ref{exer:geom:antic-252}] S'encreuen. L'angle que formen és, aproximadament, $54,74 \degree$
\item[\ref{exer:geom:antic-253}] \begin{enumerate*}[label=\emph{\alph*})] \item Aproximadament $41,81\degree$ \item $0$ \item $60\degree$ \end{enumerate*}
\item[\ref{exer:geom:antic-254}]
\end{itemize}

+ 1
- 1
Makefile View File

@ -3,7 +3,7 @@
all: apunts.pdf
.PHONY : all
apunts.pdf: apunts.tex 01-portada.tex 02-drets-d-autor.tex 03-prefaci.tex 04-algebra-lineal.tex 05-geometria.tex 06-analisi.tex 07-probabilitat.tex 08-apendix.tex 09-bibliografia.tex 10-solucions.tex 11-examens.tex tikz-comandes.tex
apunts.pdf: apunts.tex 01-portada.tex 02-drets-d-autor.tex 03-prefaci.tex 04-algebra-lineal.tex 05-geometria.tex 06-analisi.tex 07-probabilitat.tex 08-apendix.tex 09-bibliografia.tex 11-examens.tex tikz-comandes.tex
# compil document
lualatex --shell-escape apunts.tex
makeindex apunts.idx


BIN
apunts.pdf View File


+ 1
- 4
apunts.tex View File

@ -34,7 +34,7 @@
% Tables
\usepackage{array}
% QR code
\usepackage{paquets/qrcode/qrcode}
\usepackage{qrcode}
% Glossari
%\usepackage{makeidx}
\usepackage{imakeidx}
@ -226,9 +226,6 @@ bodyfont=\normalfont
%% Repàs de conceptes previs
\include{08-apendix}
%% Solucions dels exercicis
\include{10-solucions}
\include{11-examens}
\backmatter


+ 0
- 3466
paquets/qrcode/qrcode.dtx
File diff suppressed because it is too large
View File


+ 0
- 57
paquets/qrcode/qrcode.ins View File

@ -1,57 +0,0 @@
%% qrcode.ins
%% Copyright 2014 by Anders O.F. Hendrickson
%%
%% This work may be distributed and/or modified under the
%% conditions of the LaTeX Project Public License, either version 1.3
%% of this license or (at your option) any later version.
%% The latest version of this license is in
%% http://www.latex-project.org/lppl.txt
%% and version 1.3 or later is part of all distributions of LaTeX
%% version 2005/12/01 or later.
%%
%% This work has the LPPL maintenance status `maintained'.
%%
%% The Current Maintainer of this work is Anders O.F. Hendrickson.
%%
%% This work consists of the files qrcode.dtx and qrcode.ins
%% and the derived file qrcode.sty.
\input docstrip.tex
\keepsilent
\usedir{tex/latex/qrcode}
\preamble
This is a generated file.
Copyright (C) 2014 by Anders Hendrickson <ahendric@cord.edu>
This work may be distributed and/or modified under the
conditions of the LaTeX Project Public License, either version 1.3
of this license or (at your option) any later version.
The latest version of this license is in
http://www.latex-project.org/lppl.txt
and version 1.3 or later is part of all distributions of LaTeX
version 2005/12/01 or later.
\endpreamble
\generate{\file{qrcode.sty}{\from{qrcode.dtx}{package}}}
\obeyspaces
\Msg{*************************************************************}
\Msg{* *}
\Msg{* To finish the installation you have to move the following *}
\Msg{* file into a directory searched by TeX: *}
\Msg{* *}
\Msg{* qrcode.sty *}
\Msg{* *}
\Msg{* To produce the documentation run the file qrcode.dtx *}
\Msg{* through LaTeX. *}
\Msg{* *}
\Msg{* Happy TeXing! *}
\Msg{* *}
\Msg{*************************************************************}
\endbatchfile

BIN
paquets/qrcode/qrcode.pdf View File


+ 0
- 3023
paquets/qrcode/qrcode.sty
File diff suppressed because it is too large
View File


Loading…
Cancel
Save